sábado, 24 de octubre de 2009

ORIHIN DEL EHTREMEÑU



EL EHTREMEÑU.

El Ehtremeñu cohtituy un complehu sihtema luengüíticu con personalia propia drentu del sihtema hormau pol lah hablah lionesah.
El Ehtremeñu no procei direhtaenti del Latín, sino qu´entri el Latín y el Ehtremeñu ubun otra luenga intermeia que hue el Ahtul Lionéh meyebal.

EL AHTUL LIONÉH MEYEBAL.
La luenga que se habló en´a Hihpania romana, no era el Latín clásicu, si no el Latín bulgal que palraba el puebru llanu y loh melitarih. El Ahtul Lionéh meyebal eh la luenga que surhiú de la peculial ebolución que sufriu el Latín bulgal, utilizau pol el puebru llanu, en loh diferentih territoriuh que holmaban el antigu reinu de León. D´ehti Ahtul Lionéh meyebal, qu´ahtualmenti eh una luenga ehtinta, eh de ondi procei el EHTREMEÑU, ya qu´en loh sigruh XII y XIII Ehtremaúra hue conquihta pol el reinu de León a lah antigu taifah árabih, y ehta era la luenga que palraban suh repoblaorih.

RAMAH O BARIANTIH DEL AHTUL LIONÉH.

Esihtin cuatru ramah o bariantih bien diferenciah entri si ; Una d´ellah eh el Ehtremeñu y lah otrah son : Lionéh, Babli y Mirandéh, qu´eh una rehión portuguesa que preteneci a la curtura Ahtul Lionésa.

ONDI S´ARRAIGÚ EL EHTREMEÑU CON MÁH HUERZA.

Pol lo dificurtosu del terrenu y su aihlamientu, ondi el Ehtremeñú s´arraigú con máh huerza hue en el norti d´Ehtremaúra y en´a comarca de lah Billuercah y Gualupi, indilgandonuh máh pura la luenga. Tamién, idil qu´en el rehtu de´Ehtremaúra se conduró ahta bien metiu el sigru XX, de holma bien diferencia y emplea pol el puebru llanu.

EL EHTREMEÑU NO EH UN CAHTELLANU MAL PALRAU.

El Ehtremeñu no eh un Cahtellanu mal palrau, ehta notablienti enfliu pol él, peru no eh un dialehtu suyu.
El Cahtellanu de Ehtremaúra no eh un Cahtellanu mal palrau, sino un Cahtellanu ehtremeñizau; palabrah comu naide, asina, busotruh, arrayu o dientihta, son palabrah purah del Ahtul Lionéh. Ae qu´acabal con el ehteriutipu de qu´el Ehtremeñu eh un Cahtellanu mal palrau pol la henti sin curtura y dal-li el rangu que se mereci.

ALFABETIZACIÓN DEL EHTREMEÑÚ.
Aproximalenti un 90 % de la henti puei leel-lu y entendel-lu bien, abiendu doh diferentih urtografiah pa´hcribil Ehtremeñú: Una mu cahtellaniza, desarrolla a finalih del sigru XIX pol el famosu pueta José Mª Grabie y Galán; la otra eh máh recienti y máh fonética, desarrolla pol el no menuh famosu pueta Luíh Chamizu.